Article: El problema de subministrament d’energia al món

Hi ha poc coneixement d’un problema que és, alhora, part i causa de la crisi ambiental global que estem vivint, crisi global que inclou la climàtica. Ens referim a l’extracció i mala gestió dels recursos energètics.

L’energia és la capacitat de realitzar treball. Per això necessitem energia per pujar una escala, per escalfar la casa, per fer funcionar les màquines o per fer bullir l’aigua i coure l’arròs. Disposar de fonts d’energia és fonamental per a l’economia, ja que permet fer funcionar màquines que transformin les matèries primeres (per exemple minerals) en productes (acer, cotxes, sabates,…) de més valor. Sense energia l’economia quedaria aturada.

Se’ns diu que el benestar de les persones va lligat a un creixement econòmic continuat. L’indicador habitual d’aquest creixement és el PIB. Val la pena de saber que l’evolució temporal del consum d’energia té un comportament similar a l’evolució del PIB.

I aquí és on es presenta el problema que esmentàvem al primer paràgraf. Si volem créixer necessitarem cada any més recursos energètics que l’anterior. Però aquests recursos tenen un límit i per tant no podem créixer indefinidament.

Els darrers 100 anys s’ha mantingut un ritme de creixement del PIB gràcies al petroli, que era abundant, tenia un alt poder energètic i era fàcil d’extreure (és l’anomenat petroli convencional). Però des de fa uns anys aquest petroli convencional ja dóna senyals d’esgotament i el seu ritme d’explotació està disminuint. Per intentar suplir el petroli convencional s’ha començat a explotar un petroli que és més difícil d’obtenir, té menys poder energètic i genera més residus contaminants (petroli no convencional, com per exemple el petroli obtingut per fracking). Malgrat l’aportació extra de petroli no convencional, hi haurà una davallada de la producció mundial de petroli els propers anys, segons els experts, ja que n’hi haurà menys i de pitjor qualitat. Recordem que avui el petroli representa la font del 40% del consum energètic al món. Per tant, continua sent de gran importància econòmica i energètica

Darrerament s’ha generat una gran expectació al voltant de les energies renovables. Aquestes, incloent-hi la hidroelèctrica, ja són avui una part important de la generació d’electricitat en alguns llocs del món, però, tot i així, representen tot just el 10% de l’energia primària total consumida al món. Estem molt lluny d’assolir la producció, a partir de fonts renovables, de tota l’energia primària que consumim. Aconseguir-ho demanarà inversions astronòmiques i, alhora, una despesa ingent d’energia que, ara com ara, procedeix de combustibles fòssils. Sense explicitar-ho, s’està transmetent la idea que les energies renovables substituiran les energies fòssils i que podrem seguir creixent sense problemes. Però la capacitat de producció de les energies renovables no pot créixer indefinidament. A tall d’exemple: un cop coberta tota la superfície de la Terra amb plaques solars, ja no podríem obtenir més energia fotovoltaica. Hi ha estudis que afirmen que les energies renovables seran capaces de subministrar tota l’energia necessària a nivell mundial a llarg termini. Però n’hi ha d’altres que calculen que només podrien cobrir la meitat de la demanda actual. Sembla clar, però, que d’aquí uns anys (pocs o molts) arribarem a un límit de capacitat de producció d’energia, amb energies renovables o sense.

Per tant, si tenim una economia basada en el creixement continu, i aquest creixement demana una aportació creixent d’energia, necessàriament l’energia disponible ha de créixer de forma continuada. Fins ara ha estat així i el PIB ha augmentat, gràcies sobretot al petroli. Però la disponibilitat energètica té un límit. Hi ha recursos que comencen a minvar i d’altres ho faran aviat. A més les energies renovables no podran suplir la davallada de les fonts d’energia fòssil, si la demanda d’energia continua creixent. A més cal afegir el problema de la disminució de recursos minerals. En definitiva, el creixement econòmic indefinit és inviable.

La disminució de recursos energètics i de minerals no serà sobtada i la competència per obtenir i acaparar aquests recursos provocarà, molt probablement, un augment dels conflictes i les guerres, amb gran patiment per la població.

Hi ha alternatives al model actual de creixement continu, però el primer pas és reconèixer el problema. Hem de canviar l’economia basada en el creixement il·limitat, que demana recursos d’energia i materials també il·limitats (que realment ja comencen a escassejar) per un altre model que tingui en compte el límit dels recursos. També podem obviar el problema, com hem estant fent fins ara, i traspassar-lo als nostres fills o néts, perquè l’intentin resoldre ells.

Xavier Bohigas i Teresa de Fortuny (Assemblea 15M Sarrià-Sant Gervasi)

Aquest article s’ha publicat a El Jardí de SantGervasi-Sarrià, 28 octubre 2020

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s