Per un nou model agroalimentari (ampliat)

Model agroalimentari actual

Es basa, arreu del món, en els cinc pilars que descrivim a continuació:
1. Concentració de la propietat del sòl agrari.
Compra de terres a gran escala a Àfrica, Amèrica llatina i Àsia per part de grans empreses transnacionals i d’estats com el xinès, Regne Unit, Aràbia Saudita, Corea, Japó,.. per conrear agrocombustibles, olis minerals i aliments per als seus països. Sovint els camperols no es beneficien d’aquestes compres de terres perquè les treballen en règim de propietat comunal ancestral i no formalitzada. En aquests casos les compres equivalen a un simple desallotjament. Per exemple a Àfrica, un continent amb governs febles o inexistents, molts països estan en mans de “senyors de la guerra” i això fa que la propietat de la terra sigui ambigua i situa les comunitats locals en una situació de vulnerabilitat.


Els efectes d’aquesta situació són:
• violents conflictes per la propietat de la terra que produeixen desallotjaments de comunitats camperoles amb morts per resistència a l’abandonament de les seves terres.
• més pobresa per les famílies camperoles.
• desplaçaments forçosos cap a les ciutats que es converteixen en “refugi” de famílies sense terra ni mitjans de vida. La gent es veu obligada a emigrar a les ciutats on troben misèria i violència.
2. Concentració de la propietat de l’aigua.
Unes quantes empreses com Veolia ( França), Suez ( França) amb la seva filial AGBAR, RWE ( Alemanya) i Rechel (EEUU) controlen el subministrament de l’aigua, sigui perquè en posseixin la propietat (territoris amb pous, fonts, etc), sigui perquè posseixen la titularitat de la seva distribució.”
Els efectes negatius d’aquesta concentració son:
• augment de la pobresa de les famílies camperoles ja que no poden pagar l’aigua de consum propi ni de reg.
• sobreexplotació i contaminació dels aqüífers ja que la llei del mercat fa que les empreses vulguin extreure el màxim de beneficis de les seves explotacions.
• desplaçament de les comunitats fora de les seves terres per impossibilitat de regar les petites explotacions.
• dificultat dels municipis de tot el món que vulguin remunicipalitzar per les indemnitzacions que cal pagar a les empreses que en tenen la concessió.
3. Empreses de biotecnologia agrària.
Monsanto ( 85% del mercat), Bayer, Sygenta i Du Pont Pioneer han introduït els paquets tecnològics formats per llavors modificades genèticament (transgèniques) que cal comprar per a cada sembra i pels agroquímics de síntesi ( herbicides, fertilitzants, fungicides) que són els únics que funcionen amb les llavors transgèniques.
Els efectes negatius que produeix aquesta situació són:
• el conreu de llavors transgèniques requereix quantitats ingents d’aigua.
• pèrdua de biodiversitat d’espècies vegetals ( el 80% de l’alimentació mundial depèn de 20 cultius)
• cost molt elevat per al camperols i una forta dependència de les empreses que causa una gran quantitat de suïcidis, vulnerabilitat i augment de les diferències socials. Per exemple afirmava al 2009 Vardana Shivo, activista india, que en 10 anys el nombre de suïcidis entre camperols indis per no poder pagar a les empreses de llavors havia arribat a 200.000.
• contaminació dels aliments i del sòl per l’ús d’agrotòxics. Cal tenir present que aquets contaminats triguen anys a desaparèixer del sòl.
• els cultius tradicionals es contaminen per “contaminació”dels cultius transgènics propers i per l’ús d’agrotòxics. Això fa que persones que volen cultivar les seves terres sense transgènics no ho puguin aconseguir a causa dequè els cultius propers n’utilitzen.
• desforestació per plantar monocultius com la soja. Cada any es talen milions d’hectàrees de selva i sabana per plantar soja que després s’exporta per produir pinsos industrials. La desforestació (crema de boscos) té una contribució molt important en la generació de CO2 (canvi climàtic).
• enverinament per agrotòxics tant de la cadena alimentària (que s’estén a tots els consumidors) com de les persones que treballen als cultius. Aquestes persones hi estan exposades contínuament.
• degradació i contaminació del sòl agrari. La rotació de cultius regenera el sòl, en canvi el monocultiu esgota els nutrients i fa que cada vegada es necessitin més fertilitzants.
• ineficàcia energètica del model que produeix una gran contribució al canvi climàtic. Tot el sistema contribueix al 50 % de les emissions de gasos d’efecte hivernacle. L’agricultura industrial ha substituït recursos energètics com la força humana i animal, eòlics o hidràulics per l’energia que prové de combustibles fòssils.
• la ciutadania no té llibertat d’elecció davant els transgènics donat que no cal declarar els pinsos transgènics. La llei europea obliga a etiquetar els pinsos si tenen un 0’9% de components transgènics però no els productes d’origen animal procedents de bestiar que hagi estat alimentat amb pinsos transgènics.
• perill sanitari pel consum de transgènics: al·lèrgies, resistència als antibiòtics, pèrdua de fertilitat,.. A part de l’efecte dels transgènics sobre la salut humana, la majoria desconeguts , hi ha perjudicis , a través de la cadena alimentària, dels productes tòxics ( fertilitzants, pesticides) que aquesta agricultura requereix.
Introducció de les empreses tecnològiques a la ramaderia.
Es subministren animals per ser engreixats en explotacions cada cop més grans. L’empresa subministra també el pinso (normalment transgènic, els antibiòtics i altres tractaments i s’encarrega del seu sacrifici.
Els efectes negatius que això provoca són:
• pràctica desaparició de les petites explotacions. Per exemple a Catalunya des del 1970 al 2013 ha augmentat el nombre de porcs en 2,7 milions mentre que el nombre d’explotacions s’ha reduït en 7.200.
• pèrdua de control de l’explotació ramadera, per part de les persones que s’hi dediquen, en benefici de les grans empreses tecnològiques. Per exemple en aquests moments el 85% de les explotacions de porcs a Catalunya són verticals, és a dir , una empresa proporciona els caps de bestiar, el pinso, els antibiòtics i s’encarrega del sacrifici. D’aquesta manera els ramaders no tenen cap control sobre la producció però assumeixen les pèrdues en cas de malalties.
• contaminació del sòl i de les aigües freàtiques. Per exemple la contaminació per nitrits a Catalunya deguda a les granges de porcs afecta el 20% del territori. Supera el màxim permès per l’OMS i produeix alteracions per a la salut com la metahemoglobina i eutrofització a les aigües.
4. Comercialització i distribució en mans de poques empreses.
Això ha estat possible gràcies a les polítiques d’institucions financeres com el FMI o el BM i l’OMC a través d’acords multilaterals o bilaterals. En molts casos aquestes empreses controlen tot el procés de producció, transformació, distribució i venda dels productes com per exemple el Grup Alimentari Guissona a Catalunya.
Aquest fet té moltes conseqüències, entre d’altres:
• els països productors no poden controlar els preus ni el valor afegit de la transformació dels seus productes. Per exemple els principals països productors de cacao aporten el 90% de la recol·lecció però només el 4% de la producció de xocolata, que està en mans de grans empreses.
• imposició de condicions de compra als productors . Les grans empreses de distribució, com Mercadona i Carrefour a Catalunya, controlen el mercat.
• condicions laborals dels seus treballadors sovint molt dures a causa del gran pes de les grans empreses de distribució en el mercat.
• tancament de petits establiments que no poden competir amb els baixos preus de cost de les grans empreses de distribució i els seus marges de benefici.
• gran impacte ecològic per la quantitat d’embalatges i de km de transport de les mercaderies. Les grans empreses de distribució d’aliments opten pels productes envasats supèrfluament per estalviar despeses de personal o per optimitzar processos de distribució.

Model agroalimentari alternatiu: Sobirania alimentària (SA)

Al 1974 les Nacions Unides, davant el problema de la fam al món, van definir el concepte de Seguretat Alimentària com “ l’accés físic i econòmic per a totes les persones a aliments innocus i nutritius per satisfer les seves necessitats alimentàries i les seves preferències per portar una vida activa i sana” . Aquesta definició no posa en qüestió el model hegemònic agroalimentari i confia la seva realització en canvis tècnics i al sector privat per aconseguir aquests objectius. Aquesta visió del problema de l’alimentació segueix amb matisos fins als anys 90 amb el suport de la FAO.
En canvi el concepte de Sobirania Alimentària sorgeix des dels moviments socials bàsicament a Amèrica Llatina, en el marc de l’oposició al sistema capitalista dominant i a l’acceptació de les teories neoliberals.
La definició de Sobirania Alimentària seria: “La Sobirania Alimentaria és el dret dels pobles a aliments nutritius i culturalment adequats, accessibles , produïts d’una forma sostenible i ecològica, i el seu dret a decidir el seu propi sistema alimentari i productiu”.
Aquest concepte s’ha anat enriquint des de l’any 1996 i ha passat d’una primera definició centrada en el punt de vista de petits productors a un marc polític per portar a terme un nou model de societat des del rebuig radical al model neoliberal. Una perspectiva que aglutina moltes altres lluites ( moviments ecologistes, de justícia social, lluita contra empreses extractives ,etc..) i a la què s’han anat incorporant altres eixos com la producció sostenible, la priorització del comerç local, la participació democràtica en la presa de decisions polítiques i d’altres . S’amplia l’enfocament en dos eixos: per una banda la construcció de noves relacions socials lliures d’opressions i desigualtats i per l’altra la integració de totes les baules de la cadena alimentària, en incorporar aspectes de producció, distribució i consum d’aliments.
Aquesta definició de Sobirania Alimentària contempla:
Dret a l’alimentació
És a dir el dret a consumir productes nutritius, sense agrotòxics , de proximitat i de la cultura pròpia. El terme “culturalment acceptable” implica que no només és important tenir aliments en quantitat, sinò que els cultius , els medis de producció i les dietes han d’adaptar-se i ser respectuoses amb els patrons socioculturals de la població local i no destruir els ecosistemes que garanteixen la seva alimentació.
Dret als recursos productius
Una distribució i accés més justos als recursos com terres, aigua, llavors,..i la recuperació de formes locals d’ús i de gestió d’aquests recursos i un control democràtic de la seva utilització.
Reforma agrària
La reforma agrària ha de portar una descentralització de la propietat del sòl, una repartició justa del beneficis i l’accés i control sobre les llavors i l’aigua per a una explotació del sòl social i ecològicament sostenible. L’aplicació de la reforma agrària en els diferents països evitaria el desplaçament forçat i l’ús de la violència sobre les famílies camperoles. També evitaria una fugida a les grans cuitats que provoca més desigualtats, moltes vegades violència i desequilibris territorials.
Recuperació de la gestió pública de l’aigua
El fet que l’aigua passi a estar considerada com un dret humà no subjecte a comercialització garantiria l’accés i l’estalvi en el seu ús.
Eliminació dels transgènics
L’eliminació dels cultius transgènics és un dels pilars basics de la Sobirania Alimentària ja que tindria moltes conseqüències: es podrien recuperar varietats locals, donaria llibertat a les famílies camperoles per decidir sobre els seus cultius, garantiria la seguretat en el moment de consumir,..
Bàsicament seria aplicar el Principi de Precaució i reconèixer que a causa del limitat coneixement actual sobre els efectes que poden tenir les modificacions genètiques, és imprescindible no alliberar organismes genèticament modificats al medi ambient.
Producció ecològica sense tòxics
La reintroducció d’espècies , el reciclatge de nutrients, el control de plagues sense agrotòxics, suposa l’aprofitament de la biodiversitat per garantir cultius rendibles i sostenibles. En aquest sentit la Sobirania Alimentària proposa recuperar els coneixements del camperols de cada cultura.
Comerç i mercats locals
Cal retirar l’agricultura de l’OMC ja que els aliments constitueixen un dret i no una mercaderia. Fins i tot en el marc de l’ONU es recomana als països treballar per una autosuficiència alimentària i no acceptar compromisos dins de l’OMC que posin en risc el dret a l’alimentació.
Lluita contra els tractats de lliure comerç i les grans transnacionals
Entre els impactes més importants del tractats de lliure comerç sobre l’agricultura i l’alimentació destaquen la seva contribució a: refermar el control de les transnacionals en front de les experiències productives petites i mitjanes, afavorir l’especulació del sòl i la seva concentració en poques mans, els monocultius i que els estats prioritzin les exportacions en front dels mercats interiors.
Xarxes alternatives de distribució que relacionin directament producció i consum
Es reivindica la promoció de polítiques comercials que prioritzin la producció local per al consum local i l’activació de l’economia agrària de petita i mitjana escala. Es proposa també l’extensió de xarxes alternatives de comercialització i la relació directa entre producció i consum.
Perspectiva de gènere
En un primer moment es reivindicava la contribució de les dones a l’economia familiar i al treball al camp. Posteriorment aquesta visió s’amplia per centrar-se en la reivindicació de la igualtat de participació i d’accés als recursos entre homes i dones i posar fi a les asimetries de poder. En aquest moment aquesta perspectiva de gènere s’ha incorporat també a les formes organitzatives dels moviments per la Sobirania Alimentària que són paritàries en tots els seus mecanismes de participació i representació.
Joventuts camperoles
El model de Sobirania Alimentària es basa en un món rural viu, dinàmic i productiu que ofereixi a les persones joves una forma de vida i de realització personal. En aquest sentit cal reivindicar per a les persones joves l’accés a la terra, la creació de llocs de treball i la participació en la presa de decisions.
Agrocombustibles
L’extensió del cultius d’agrocombustibles és negativa ja que la seva utilització és una falsa solució al canvi climàtic. A més fa que s’hi dediquin moltes terres que impedeixen conrear aliments, degraden el sòl i consumeixen molta aigua.A més no és una alternativa energètica, ja que té una taxa de retorn energètic de l’ordre d’1, o menor. Es proposa la restricció de la producció d’agrocombustibles a sistemes productius de petita escala per a necessitats energètiques locals.

Què podem fer nosaltres per la SA?

∗ Consumir productes de proximitat i produïts de forma sostenible i ecològica.
∗ No consumir productes comercialitzats en envasos que no siguin estrictament necessaris.
∗ Consumir productes de cooperatives de consum que relacionen producció i consum.
∗ No cal consumir nous productes que estan produïts molt lluny, com la quinoa, per tenir una dieta sana i equilibrada. El seu consum incrementa el preu en origen per a comunitats que en depenen per a la seva alimentació.
∗ Consumir productes de comerç just.
∗ Donar suport a opcions polítiques que plantegin ajuts a petits productors que vulguin sortir del sistema actual, a les remunicipalitzacions dels béns públics com l’aigua i a l’eliminació dels transgènics.
∗ Lluitar en contra dels tractats de lliure comerç com el TTIP.
∗ Donar suport a iniciatives comunitàries com els horts urbans, els mercats de pagès, etc, que relacionen producció d’aliments i consum.

Un toc d’alerta !

El sector d’aliments ecològics està experimentant un augment espectacular. Les grans transnacionals agroalimentàries hi han vist un nou filó de negoci i s’estan introduint en aquest mercat. Tant aquestes multinacionals de l’alimentació com societats de capital risc estan comprant empreses d’agricultura ecològica. Es corre el perill que l’alimentació biològica, en mans d’aquestes multinacionals, respecti la no utilització de pesticides tòxics, però caigui en altres males pràctiques: producció intensiva i de monocultius, deslocalització, aliments amb recorreguts quilomètrics, treball precari i abús a la pagesia.

Bibliografia

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s