Es privatitza o no la sanitat pública a Catalunya?

Posar els recursos a disposició d’uns accionistes per tal que en facin negocis suposa privatitzar la sanitat pública, mercantilitzar l’assistència sanitària

“No hi ha privatització en la sanitat pública, es juga a la confusió”. Aquest és el titular de l’entrevista a La Vanguardia que es publica el dia 17 de juny de 2015; és també el missatge de Boi Ruiz al plenari monogràfic sobre salut del Parlament de Catalunya, on aquest mateix senyor arriba a dir que tampoc no hi ha corrupció al Sistema Sanitari Català, i que casos com el d’Innova a Reus són responsabilitat de l’Ajuntament i del Consell d’Administració d’aquella empresa. Segons Ruiz, el Departament de Salut i les seves polítiques no hi tenen res a veure.

Així ens mostra com, cada cop més, s’utilitza perversament el llenguatge per dir mentides encobertes, per evitar que es posi en qüestió el model. Quan Boi Ruiz afirma que ell no ha privatitzat res vol dir que encara no ha venut l’Hospital públic de la Vall d’Hebron a una empresa privada, per exemple. Però nosaltres li donem un significat més complert a la paraula privatitzar. Privatitzar en sanitat és proporcionar recursos públics a entitats privades amb afany de lucre a fi que prestin serveis sanitaris assistencials que s’haurien de donar en equipaments públics. Posar els recursos a disposició d’uns accionistes per tal que en facin negoci, o de determinats professionals, suposa privatitzar la sanitat pública, mercantilitzar l’assistència sanitària.

Parlem de les derivacions de pacients. Aquests malalts no es poden tractar en els serveis públics sense afany de lucre per culpa de les retallades de pressupostos i serveis dels centres públics. Així es produeix la decisió política de derivar-los, remetre pacients cap a hospitals privats que fan negoci amb els nostres diners. Només a Barcelona ciutat, l’any 2014, s’havia retallat un 16% dels pressupostos dels hospitals públics i, amb aquesta situació de precarietat del sector públic provocada pel mateix govern, és el mateix govern qui ordena la derivació de 4.000 pacients que s’haurien pogut operar en els seus hospitals sense les retallades (Hospital Vall d’Hebron, Mar, Sant Pau i el Clínic) a un hospital de Barcelona propietat d’una empresa multinacional privada amb afany de lucre, que augmenta el seu concert amb diners públics. Si això no és privatitzar els recursos públics, Boi Ruiz hauria de tornar a començar els estudis de primària.

En el model català, aquest sistema públic/privat, no han transcendit casos de corrupció (lucres il·lícits de persones o d’empreses) en el sector de l’ICS, de propietat i gestió pública sotmès a dret públic i a controls exhaustius. Per contra sí que ens hem trobat amb casos de corrupció o mala gestió dels diners públics en el 30% dels hospitals concertats (fundacions, consorcis i empreses) que estan regits pel dret privat, sense tants controls, reglaments i intervencions com els públics. Mitjans de comunicació alternatius com Cafèambllet i SICOM i alguna, poca, premsa majoritària, diversos polítics i la mateixa Sindicatura de Comptes han donat a conèixer fets escandalosos en les empreses o entitats concertades següents: Corporació de Salut del Maresme i la Selva, Mataró, Badalona, Sant Pau, el Clínic, Parc de Salut Mar, Mútua de Terrassa, el Vendrell, Reus amb Innova, Fisiogestión, Sagrat Cor, Sant Rafael, Parc Taulí, Consorci de Terrassa, SEM, ICO, Consorci Sanitari Integral. En total s’ha denunciat 17 de les 53 entitats concertades, i el que no coneixem. Per tant, tenim gairebé un terç del total de l’activitat de la sanitat concertada sota sospita.

Davant d’aquesta realitat, el conseller gosa dir que no hi ha corrupció al model, que es tracta de responsabilitats puntuals de cada empresa, entitat o consell d’administració. Nosaltres li diem: conseller, vostè és el responsable de vigilar què se’n fa dels nostres diners. La corrupció en el Sistema Sanitari Català no és un accident. La corrupció i fer les coses mal fetes, és estructural. És el sistema sotmès a dret privat, amb molts pocs controls, amb amiguisme i influències polítiques i del capital qui ho ha permès. És el model que està malalt.

Ara, aquest govern de Catalunya vol trencar l’ICS, la principal estructura d’Estat que tenim, amb més de 42.000 treballadors abans de les retallades (7 dels hospitals més grans i la major part de l’Atenció Primària) i proposen la creació de més Consorcis, sotmesos a dret privat, amb l’excusa, altre cop la perversió del llenguatge, de fer sinergies i guanyar eficiència, com si això no ho pogués fer l’ICS. Volen fer Consorcis a Lleida i al Clínic i estan fent “plans funcionals” o estratègics a Tarragona i a Girona per assolir menys control públic, menys transparència, mans lliures per externalitzar i mercantilitzar fragments de l’ICS en tot el territori, deixar fer activitat privada als centres públics, establir dobles portes d’entrada com un pas més en aquesta privatització encoberta que “oficialment” no es produeix a Catalunya.

És per això que nosaltres continuem dient que no ens enganyaran. Defensem els drets dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya, el dret a la salut en un sistema sanitari 100% públic, sense peu pel lucre privat, universal, equitatiu, eficient i de qualitat. Defensem, en el necessari procés constituent que ens espera, el dret a decidir sobre el nostre sistema sanitari passant per sobre dels blindatges programats per determinats partits, per majoritaris que siguin en aquests moments.

Pep Martí, Enric Feliu i Ramón Serna són membres de la Marea Blanca de Catalunya

 

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s