Voreres més amples per a terrasses a Galvany però sense equipaments

A l’agost va començar la reforma de l’Avinguda Pau Casals amb un pressupost de més d’1.200.000€ i una previsió de vuit mesos de treballs, satisfent així la demanda de l’Associació de Comerciants. L’objectiu principal és eixamplar les voreres seguint el model d’altres reformes de Barcelona que especulen amb una relació de la mida de l’acera amb el valor del comerç i l’esperança de que així hi gastarem més, formant corredors comercials per estirar clients, especialment als turistes. L’espai, en principi guanyat pels vianants i perdut pel tràfic de vehicles, acaba sent ocupat per terrasses amb calefactors que s’estenen més enllà de l’amplada que prèviament disposaven els transeünts, privatitzant el que és espai públic, o bé es transforma en aparcament de motos sobre la vorera. Malgrat l’elevat import del pressupost, no s’ha inclòs el manteniment de la part central de l’avinguda, actualment molt malmesa i d’especial interès pel passeig, pot ser que ens volen a prop dels comerços.

Fa temps que es parla de remodelar l’avinguda. En el Pla de Futur del barri de gener de 2011, on van participar moltes entitats veïnals organitzades en una Comissió de Seguiment, celebraren set reunions i van prioritzar la remodelació com una necessitat d’actuació de 6 i una urgència de 5 (amb una puntuació de 0 a 10). En aquest Pla figuren onze propostes d’equipaments, totes elles amb puntuacions més altes, alguna de 10-10 com són el Centre de dia o la Residència de Gent Gran que depenen de la Generalitat i amb 9-9 el Casal de Barri i Casal de Joves, responsabilitat de l’Ajuntament. Cal dir que cap dels equipaments proposats són una realitat, ni tan sols un projecte. En el Programa d’Actuació del Districte PAD 2012-2015, figura com tercera prioritat la “millora de l’avinguda Pau Casals”. Diuen que les prioritats van ser consensuades en el Consell de Barri per totes les entitats i partits, encara que el PAD va ser aprovat amb el vot desfavorable de tota l’oposició. Assistir de bona voluntat a un Consell de Barri pot portar a desagradables sorpreses, la “millora” és va transformar en una “urbanització”, segons figura en el projecte final, amb un cost molt alt i per davant de tots els equipament socials.

El procés d’elaboració i informació del projecte ha estat, si més no, fosc. Assabentats de l’existència d’un avantprojecte en la celebració del centenari del Turó Park a l’estiu de 2013, ens vam dirigir a l’Ajuntament per conèixer els detalls. Primer ens van dir que parléssim amb el president de l’Associació de Veïns i Comerciants de l’eix denominat del Turó Park, com si fora una mena de portantveu veïnal. Encara que sabem que fa una tasca activa amb bona relació amb el Regidor, hem de recordar que representa l’associació que va pressionar per convertir el Turó Park en una plaça amb restaurant, però que van aconseguir que els veïns ens organitzéssim entre el 2000 i 2001 en la seva defensa en un moviment sorprenent i inèdit al barri. Així vam preferir insistir directament al govern municipal i vam rebre un escrit del regidor Joan Puigdollers, al febrer de 2014, reduint la reforma a unes adequacions ambientals, d’accessibilitat i renovació, ocultant la veritable naturalesa de l’actuació que ja tenien prevista. Tampoc hi van participar els òrgans del Districte i la possibilitat de presentar al•legacions només es va dirigir a les entitats o persones que van considerar. El projecte va ser aprovat definitivament per la Comissió de Govern el 3 de setembre de 2014, les obres ja havien començat el 4 d’agost en plenes vacances, al mateix temps que s’anunciava en la WEB de l’Ajuntament i als mitjans de comunicació. En Consell de Barri s’ha explicat que les obres que vam veure començar afectant tota l’avinguda, eren les de SABA per adequar els accessos al pàrking, les de l’Ajuntament diuen que es van iniciar posteriorment a l’aprovació.

Després de molt insistir amb requeriments per escrit, el regidor Puigdollers va accedir a entrevistar-se amb nosaltres per donar explicacions sobre el projecte, el procediment de participació i, especialment, de l’escrit que ens havia enviat i que considerem, com a mínim, inadequat. Posteriorment, també reclamant-ho, vam accedir als arxius de l’Ajuntament per conèixer el projecte. Encara que els números quadren, considerem que el pressupost és exagerat per les obres a realitzar.

El 15 de gener vam participar en un grup de treball presidit pel Regidor per valorar els futurs equipaments del barri. L’assistència veïnal va ser molt reduïda i superada pels càrrecs municipals i polítics, només podíem demanar equipaments sense poder ubicar-los considerant que aquesta és una potestat dels tècnics. La part de barri per sota de Via Augusta té una població important, malgrat això no disposa de cap equipament social, sent l’única àrea de la ciutat amb aquesta mancança. Les associacions de veïns ho han reclamat insistentment i se’ls ha contestat que no hi han espais. Com Assemblea vam demanar un casal per la gent gran, casal pels joves, escola bressol pública i biblioteca, com les més urgents. Però, ¿de què serveix que ens preguntin quins equipaments necessitem si ja coneixen les respostes tantes vegades repetides i també nosaltres sabem que ens diran que no disposen de lloc? És responsabilitat del Govern trobar l’emplaçament, nosaltres hem proposat l’edifici de Muntaner Madrazo, ara seu d’ATM, empresa controlada municipalment, deficitària, de gestió discutida i que podrien traslladar-se a oficines no sumptuàries, estan de lloguer i la propietat és del 85% d’una fundació amb finalitats socials.

El regidor Puidollers va defensar en l’últim Consell de Barri de l’11 de febrer els compliments del PAD. En la redacció del PAD es va significar reiteradament la necessitat de “millorar la interrelació i cohesió social”, la màxima prioritat del PAD era la “Obtenció d’un edifici per destinar-lo a un equipament de promoció social integral: gent gran, joves i participació de persones i entitats”. La realitat és que no s’ha aconseguit l’edifici i, evidentment, cap equipament. La casa Muñoz Ramonet, que ens arriba per una donació, no podrà encabir aquest ús, ha de ser destinada a finalitats culturals, esperem que una biblioteca. La Clínica del Dr. Ripoll roman com equipament però amb titularitat privada, la permuta amb Nuñez y Navarro com la torna per edificar en el Parc de l’Oreneta va topar amb la decidida voluntat ciutadana que no va acceptar que s’aprofités la nostre necessitat per construir cinc blocs en un parc.

Per tenir equipaments cal voluntat política i invertir-hi diners públics, però s’ha preferit abocar-los en projectes, entre d’altres l’urbanització de l’Avinguda Pau Casals, que correspon al seu model de ciutat negoci, passant per davant de les necessitats reals dels veïns del barri.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s