Estat de la sanitat pública al districte (I): La minva de recursos en sanitat i els fàrmacs vitals: el cas de dues veïnes

Des de la plataforma Sarrià – Sant Gervasi en Defensa de la Sanitat Pública, encetem, amb aquestes línies, una sèrie d’articles sobre la sanitat pública al nostre districte i sobre com les retallades i les privatitzacions estan afectant la vida de les persones i l’estat dels nostres hospitals de referència.

Comencem, doncs, presentant-vos la història de la Maria i la Charo, dues veïnes malaltes cròniques i trasplantades que requereixen medicaments immunosupressors per sobreviure (medicaments que eviten el rebuig de l’òrgan trasplantat). Fa més d’un any van començar a tenir dificultats per trobar aquests medicaments a les seves farmàcies habituals, i la situació es va agreujar fa uns quants mesos, quan van haver d’anar a cercar de farmàcia en farmàcia la medicació que els és vital i més d’un cop van haver d’anar a l’hospital de la Vall d’Hebron (on van ser trasplantades) per aconseguir les dosis que necessitaven per al dia següent. Fins i tot, en alguns casos, s’han vist obligades a modificar-ne la dosi i a assumir el risc que això els podia suposar.

Encara que estem personalitzant en els casos de la Maria i la Charo, sabem que aquesta situació de desproveïment no és aïllada; coneixem altres persones en les mateixes circumstàncies i tenim la sospita que hi ha molts més malalts que les pateixen en silenci o que senzillament deixen de prendre la medicació per les dificultats que troben a l’hora d’obtenir-la.

Quan vam conèixer el cas d’aquestes dues veïnes, des de la nostra plataforma vam decidir iniciar una campanya per pressionar l’Administració perquè reconegués el problema i es comprometés a donar-hi una solució. Així, vam contactar amb SICOM (Solidaritat i Comunicació, una associació de professionals de la comunicació interessats per temes socials). A partir d’aquest contacte, els companys de SICOM van fer uns vídeos que denunciaven la situació i ens van ajudar a contactar amb diversos mitjans de comunicació de tirada nacional, com ara El País, que va treure a la llum pública aquest tema tan greu. També, a través del grup parlamentari d’ICV-EiUA, el mes de gener passat es van presentar dues preguntes parlamentàries sobre aquestes qüestions a la Mesa del Parlament, i n’estem esperant la resposta. Així mateix, hem portat el cas a la Sindicatura de Greuges, que està intentant mitjançar amb el Departament de Salut, amb el qual ens hem reunit fa ben poc i estem a l’espera que ens detalli el protocol d’actuació en cas de nous episodis de manca de medicaments.

Aquest desproveïment de fàrmacs es dóna sobretot amb els medicaments cars (immunosupressors o d’altres tipus) i es va iniciar en paral•lel amb l’augment del deute que han de suportar les farmàcies a causa dels impagaments de l’Administració i que fa que moltes no tinguin recursos per continuar finançant-se. Així, constatem que aquests impagaments a un servei tan important com el que ofereixen les farmàcies no només provoquen una greu crisi en el sector, sinó que també afecten la gent malalta que més necessita els medicaments. La seva vida es torna angoixant, ja que necessiten prendre una medicació vital que els és difícil d’aconseguir i, alhora, l’Administració triga excessivament a trobar-hi solució, malgrat totes les gestions que, tant nosaltres com les dues afectades, de forma directa i persistent, hem dut a terme.

A banda del problema anterior que us hem explicat, n’hi ha un d’afegit amb el qual s’ha trobat la Charo; pensem que tampoc no és un cas aïllat i, per tant, també us en fem cinc cèntims.

La Charo té concedida una discapacitat del 88%, té dret per llei a la cobertura de farmàcia gratuïta, i el seus ingressos mensuals són de menys de 600 €. A partir del desembre del 2013, però, en anar a buscar els medicaments a la seva farmàcia, es va trobar que havia de pagar el 40% de la seva medicació, amb la qual cosa li quedaven poc més de 150 € per poder viure.
Davant d’aquesta nova i greu injustícia, tant nosaltres com la Maria, amiga seva, vam decidir ajudar-la en les seves gestions i acudir a diferents instàncies. Finalment, el CatSalut ha publicat recentment una instrucció que permet que malalts amb gran discapacitat i sense recursos passin a pagar el 10% de la medicació. Aquest fet pot significar un gran avenç per a la Charo, tot i que no li suposa el retorn a la farmàcia gratuïta a la qual té dret. Tanmateix, seguirem pressionant per aconseguir-ho.

Amb aquests dos casos reals, hem volgut posar èmfasi en el perill que suposa rebaixar els recursos a la sanitat, en què qualsevol minva acaba afectant els usuaris i, sobretot, els més vulnerables i els que necessiten més atenció mèdica: la gent gran i amb pocs recursos i els malalts crònics.

Sarrià – St. Gervasi en Defensa de la Sanitat Pública
assembleasarria@gmail.com

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s