En record del Duilio

Fa pocs dies ens va deixar en Duilio, una gran persona, company de l’assemblea i lluitador infatigable. El record del seu esperit lliure quedarà entre nosaltres. Us deixem a sota un poema seu, tal i com el va escriure.
duilio
Abril
Triunfa la Primavera
L’aigua es poca i preciosa
Pero el sol desporda
Els abres desperta del seu somni de caverna
Despertar confirmat per els seus inquilins volatils
Arbre i ocell cantan de mateixa canço
A l’unisó.
El home no canta
A tot aixo que pot afegir
Le natura no ell necesita
No fa part del goig de viure
Es fosc.
Creix la llum i amb ell el cant
Le flor a la fulla
Herbe i Arbre
Escorça i Arrel
Creix la mez el p’a le llet
Creix la Mar
Creix el silenci i le salut
Creix le pau.
El home no fa pau
Es el principal enemig
De salut pau i terra
De Mar i Mont i silenci
Es el unic Animal
A quine l’agrava el …….
Els altres Animals ell temen justament
On hi ha homes
Les primaveras están envenenadas com les fonts
El goig de vivre es fa mal de vivre
Es fa trist, feixuc , rigid con la mond
El jardí de primavera i paradís
Es fa invern etern es fa infern
On hi ha homes no hi ha salut
El home es la malattía cutanec de le terra
Un dia tal es os la Terra es sacudirá les pulgas
Cantará la primavera.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s