Manifest per a un nou marc de protecció de Collserola (2005)

A continuació teniu el manifest de la Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola (PCDC) sobre la defensa de la serra perquè el llegiu i puguem decidir en la propera Assemblea si ens hi adherim o no. Recordeu que, conjuntament amb la PCDC, volem tirar endavant un acte a l’Ateneu Barcelonès a finals de maig.

Collserola cal que sigui declarada Parc Natural

Passen els anys, s’incrementa la consciència ambiental entre la població, es creen institucions per gestionar i defensar el territori i, tanmateix, les agressions sobre els espais naturals no s’aturen.

Collserola és encara avui, bàsicament, una reserva de sòl per a les suposades necessitats urbanístiques de la ciutat: l’escola de jutges, les cotxeres, els cementiris, els camps de golf, més i més cases, les carreteres, els túnels… Encara segueixen vigents els conceptes del Pla general metropolità (PGM) que es va aprovar l’any 1976 i ha quedat ben obsolet. Un Pla que dibuixa carreteres, autopistes, urbanitzacions i equipaments de tota mena per la geografia de la serra, que les administracions no han sabut, o no han volgut, actualitzar. La principal raó per la qual Collserola no està encara completament degradada – com la plana del Vallès i les valls del Llobregat i del Besòs – és que es tracta d’un espai muntanyós.

En tots aquests anys de vida del PGM hi ha hagut múltiples propostes d’entitats veïnals, excursionistes i ecologistes per millorar la protecció de la serra, que fins ara no han estat preses en consideració per l’Administració. Bé, sembla que des de l’any 2004 s’ho comencen a plantejar. L’Administració s’omple la boca de paraules com desenvolupament sostenible i participació ciutadana, però segueix essent còmplice o, fins i tot, promotora de noves agressions al medi natural i va sent hora que demostri el contrari.

Els perills de l’actual planejament urbanístic

Els espais naturals i rurals de Collserola són sotmesos a greus amenaces que fan perillar-ne la conservació. Les més importants són les següents:

  • L’aïllament, el Centre Direccional de Cerdanyola implica que el municipi creixi fins gairebé tocar Sant Cugat. És l’operació urbanística més gran de tota l’àrea metropolitana i suposa el cop més dur a la connectivitat natural de Collserola amb la plana del Vallès. S’intenta justificar com a promoció de nous habitatges socials. És una iniciativa de l’Ajuntament de Cerdanyola i del govern de la Generalitat.
  • La fragmentació, provocada per tot un seguit d’urbanitzacions i vies de trànsit rodat. El planejament urbanístic vigent preveu construir tres grans infraestructures viàries (el túnel d’Horta, el túnel Central i la via de Cornisa) que, si es portessin a terme, suposarien uns efectes de barrera molt perniciosos. El túnel d’Horta fomenta el transport privat entre el Vallès i Barcelona tot malmetent la serra de Collserola, augmentant el trànsit de vehicles a banda i banda del túnel i consolida el Centre Direccional. Era promogut pel govern de la Generalitat, i només té l’oposició de l’Ajuntament de Cerdanyola i el de Barcelona no s’ha definit amb claredat. El Consorci de Collserola, un cop més, s’ha inhibit de les seves responsabilitats de protecció.
  • La pèrdua d’espai, que pot tenir conseqüències molt severes, amb la construcció de nous equipaments i urbanitzacions, especialment en zones agrícoles. L’espai natural de Torre Negra (Sant Cugat) s’ha salvat gràcies a la mobilització de la població durant molts anys, però queden altres projectes com el camp de golf a l’espai agroforestal de can Codina-can Canaletes, a Cerdanyola, que encara està latent i no té el futur clar. Molts altres terrenys com els de can Rabella, el Terral i els de sobre de can Graner a Molins de Rei o la Vall de Sant Just resten sota l’amenaça d’urbanització.
  • La contaminació, les emissions i sorolls de la cimentera CEMEX a Sant Feliu, així com l’efecte de les extraccions encara no restaurades completament, produeixen un fort impacte ambiental. També, l’alteració a pitjor del Pla especial d’ordenació i protecció del parc de Collserola (PEPCo 1987), per a construir un nou abocador metropolità de residus a l’actual pedrera Berta (Sant Cugat – el Papiol), va ser una iniciativa de l’Entitat Metropolitana del Medi Ambient, amb el suport del Consorci de Collserola i del govern de la Generalitat. Els informes tècnics han confirmat el perill de contaminació de l’aqüífer subterrani. La promoció de grans abocadors posa de manifest l’incompliment de la Llei catalana de residus per part de molts municipis metropolitans amb el consentiment del mateix Departament de Medi Ambient de la Generalitat.

Necessitat d’un nou marc de protecció

El marc actual de protecció resulta insuficient per garantir la protecció de Collserola. Malgrat que Collserola s’hagi inclòs en el Pla d’espais d’interès natural (PEIN 1992) com un dels espais naturals amb ecosistemes més remarcables de Catalunya, només reconeix com a espais propis aquells classificats actualment com a sòl no urbanitzable i deixa fora de l’espai protegit un 30% aproximadament dels espais naturals o agrícoles de la serra.

El Pla especial d’ordenació i protecció del parc de Collserola (PEPCo 1987) és merament de caràcter urbanístic, ja que en tots els seus anys de funcionament no ha estat desenvolupat el pla de protecció, així doncs no pot desclassificar ni canviar la qualificació del sòl i resta subordinat al que determini el PGM (1976). El planejament actual preveu sòl urbanitzable o construir nova xarxa viària en indrets d’interès ecològic.

Per tot això demanem a les administracions que exerceixin una clara voluntat política per protegir efectivament el Parc de Collserola amb un nou marc de protecció que el declari PARC NATURAL i que desenvolupi un Pla especial de protecció, així com la revisió del Pla general metropolità i el Pla territorial tenint en compte els connectors biològics de la serra i recollir els aspectes següents:

1. Moratòria urbanística

L’execució progressiva dels projectes previstos a curt termini estan provocant greus conseqüències d’aïllament, fragmentació, ocupació d’espais oberts i contaminació. Si no s’aturen provocaran la pèrdua dels principals valors naturals i d’interès històricocultural de Collserola. És per això que demanem amb urgència a les administracions una moratòria que aturi totes aquestes actuacions i altres que puguin sorgir en el futur, mentre no es concreti després d’un debat obert en profunditat el futur de Collserola i es revisi la planificació urbanística vigent.

2. Canviar la classificació del sòl del PGM

Proposem diferents desclassificacions per protegir prop de 700 hectàrees, en els termes municipals de: Sant Just Desvern (Mas Lluhí II, Bell Soleig, ca n’Oliveres, can Vilà, can Carbonell i donar una funció amortidora a can Biosca i la Miranda), Esplugues de Llobregat (Finestrelles i antic motocross, conegut ara pel Pla Caufec),Sant Feliu de Llobregat (la riera de la Salut i can Cuiàs), Molins de Rei (zones de contacte entre el parc i el nucli urbà: Can Rabella, el Terral i les de sobre Can Graner), el Papiol (les Roques Blanques, dues àrees qualificades d’urbanitzable no programat i urbanitzable programat a la banda del nord de la trama urbana del municipi i ajustar el límit de l’àmbit de protecció del parc a la trama urbana a les Escletxes), Sant Cugat del Vallès / Valldoreix (can Montmany, can Busquets, can Barba, Colònia Montserrat- mas Fusté, reduir l’edificabilitat en l’àmbit de can Cortés, estudiar en detall les àrees de les Planes i la Floresta), Cerdanyola del Vallès (can Codina – can Canaletes, can Costa, can Castelló, redefinir i revisar els àmbits del Patronat Flor de Maig i del cementiri de Collserola), Montcada i Reixac (espais situats entre la C58 i la N-150 a l’alçada del coll de Montcada), i Barcelona (estudiar en detall les àrees de mas Sauró, mas Guimbau, el Rectoret, les Planes de Barcelona i Vallvidrera).

3. Modificar la xarxa viària prevista pel PGM

L’actual xarxa viària projectada prové del planejament efectuat als anys setanta, quan hom preveia que a la regió de Barcelona hi arribarien a viure 11 milions de persones. És evident que en l’actualitat les previsions de creixement urbanístic i demogràfic no han arribat a les dades projectades. Per aquest motiu sol·licitem que se suprimeixi el túnel d’Horta, el túnel central i la via de cornisa del PGM, obres que impliquen una fragmentació i una pèrdua d’espai de conseqüències molt severes.>

4. Ampliar els límits del parc i del PEIN

Collserola s’ha d’obrir a la resta dels espais naturals veïns i superar-ne l’insularitat. Això únicament resulta possiblesi s’integren, dins de l’àmbit de protecció del parc, espais que la connecten amb altres sistemes naturals. També cal estendre l’àmbit de protecció a espais que, tot i formar part de Collserola, queden actualment fora del parc. En concret es proposa integrar els espais següents:

Fins a la riera de la vall de Sant Just els sectors del Bell Soleig, ca n’Oliveres, Can Vilà, Can Carbonell; Can Biosca(Sant Just Desvern), el sector de Finestrelles (Esplugues de Llobregat), el Pi del Balasc (el Papiol), Puig Pedrós de l’Obac-riera de Rubí (Rubí), Torre Negra-la Queixalada (Sant Cugat del Vallès), can Fatjó dels Xiprers-Sant Marçal-can Costa (Cerdanyola del Vallès), turó de Montcada i can Cuiàs (Montcada i Reixac), el parc del Castell de l’Oreneta, torre Vilana, antiga zona agrícola de la serra d’Agudells, el parc de les Heures-torrent de Can Duran, l’àrea forestal del parc del Laberint d’Horta i la del barri de la font del Gos, els rodals del cementiri d’Horta, el torrent de can Santgenís-carretera alta de Roquetes i torrent de can Santgenís-ronda de la Guingueta Vella, torrent del Bosc (Barcelona).

Aquesta proposta implica afegir més de 1.100 hectàrees a l’actual superfície protegida del parc i incorporar el municipi de Rubí a l’àmbit de protecció de Collserola.

5. Crear la figura d’espais associats al Parc de Collserola

Molts espais que tant geogràficament com ecològicament pertanyen a Collserola, però que han anat quedant atrapats dins la trama urbana (Tres Turons, el Putget, les Penyelles, etc.) podrien assumir part del lleure que actualment suporten zones molt fràgils de l’interior de Collserola. La proposta de la seva qualificació com a ESPAI ASSOCIAT hauria d’implicar una cura especial per mantenir-hi la vegetació pròpia de la serra, potenciar la fauna autòctona i realitzar programes d’educació ambiental que fomentin el coneixement dels valors naturals de la serra ipotenciïn un ús responsable dels espais naturals. Paral·lelament, aquests espais associats s’haurien de connectar amb el parc i entre si mitjançant passadissos verds per a vianants, que convidessin a accedir a Collserola a peu, reduint l’ús de l’automòbil a l’interior de la serra.

6. Eliminar les activitats extractives

Dins del parc de Collserola encara trobem avui instal·lacions extractives, cimenteres i bòbiles de gran impacte en el medi natural. Els projectes de restauració després de l’explotació són sovint molt deficients (Montcada, la “pedrera dels ocells”). Cal que les administracions actuïn per tal detancar a curt termini aquestes activitats i assegurar una correcta restauració (especialment la cimentera CEMEX (Samson) a Sant Feliu de Llobregat).

7. Preservar les rieres i el seu entorn

És important conservar les rieres; els cursos fluvials són de vital importància per a la fauna i requereixen un bon estat de conservació del seu entorn, el bosc de ribera principalment. Cal netejar i adequar les zones degradades. El darrer tram de la riera de Vallvidrera està essent contaminada per indústries i amenaçada de ser encara més malmesa per la possible Via de la Cornisa, deixant-la invalidada com a connector biològic de Collserola amb el riu Llobregat. La riera de Sant Medir s’ha malmés amb la construcció d’una pista, sense la preceptiva autorització de l’Agència Catalana de l’Aigua.

* Actualització 2005 del Manifest original (versió 2001)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s