Crònica del 1R TALLER PARTIPATIU DE LES PORTES DE COLLSEROLA DE L’AJUNTAMENT

Dilluns dia 6 de febrer gent de la Plataforma  Cívica per
la  Defensa de Collserola (PCDC) i de l’Assemblea de Sarrià – Sant Gervasi
(ASSG) vam anar al primer taller “participatiu” de l’Ajuntament. Fruit del
bon resultat del taller, la PCDC ha fet una nota de premsa
(http://www.collserola.org/comunicat_PCDC_16portes_20120208.html) que
explica  la seva visió de tot aquest assumpte, i nosaltres us deixem un
resum molt curt de com va anar aquest primer taller i a continuació
diverses consideracions de l’acte, algunes provinents de la mateixa
PCDC.

Els primers 40 minuts de les 3 hores van parlar el Sr. Fayos, la noia que ha preparat el procés i una tercera persona que ara no recordo; no van dir res que no sabéssim en general, excepte com serien les properes 2 h 20 minuts i alguns detalls curiosos, com ara: que s’ha pagat un helicòpter per fotografiar les portes des de l’aire i que el 42% de la superfície de les portes està dins del Parc.

En aquest punt va voler parlar el Josep de la PCDC, però no va ser possible i en vam muntar una de bona. Després va ser el moment de dividir-se per eixos, i durant una bona estona tant la PCDC com l’ASSG vam dubtar de si quedar-nos-hi o anar-nos-en. Finalment, la PCDC va anar a l’eix de medi natural en bloc (tant és que no sigui l’eix que has escollit, perquè, tal com va dir la noia del procés “a la carpeta [de bon cartró] que us hem repartit teniu indicat l’eix que heu escollit o us ha tocat” –a mi em va tocar “usos i activitats”, encara que vaig escollir medi natural-), i l’ASSG, a l’eix d’equipaments; allà vam poder dir molt la nostra (moratòria, procés participatiu deficient, equipaments els mínims…).

Després d’això tothom es va reunir una altra vegada per escoltar els portaveus de cada eix. Com a mínim, tres dels portaveus (el nostre, el Josep de la PCDC i una noia d’un altre eix –no sé quin-) van mostrar els grans temors que hi ha cap a aquest projecte, i tant el nostre portaveu com el Josep de la PCDC van esmentar la conveniència de la moratòria fins que no hi hagi el Pla d’usos que tant necessita el Parc.

Posteriorment, ens vam tornar a dividir, aquesta vegada per portes. i també vam tonar a anar a aquella que ens va semblar millor: els de la PCDC van anar a una, i els de l’ASSG, a la del Tibidabo, i allà vam tornar a dir força la nostra envoltats dels representants dels equips seleccionats, que no van intervenir.

Finalment, els pocs que encara quedàvem ens vam tornar a reunir plegats per escoltar el comiat del regidor Puigdollers, que va dir que no ens preocupéssim perquè el projecte no afecta el Parc (abans havien dit allò del 42 %) i perquè el procés participatiu serà molt llarg i intens.

Consideracions sobre aquesta trobada:

1. En la presentació no s’ha explicat el perquè de la necessitat de fer o reubicar aparcaments ni quin tipus d’equipaments caldria fer ni a on, res de res…. és una participació de “com us agradaria? o “què necessiteu?”.

2. Els ciutadans s’han trobat amb un projecte fet del qual no han estat informades prèviament les associacions veïnals, que haurien pogut donar una opinió abans de posar-lo en marxa.

3. Després de la presentació inicial del projecte, la divisió dels participants en grups de treball per eixos i portes no permet el debat global sobre els criteris generals i les línies de treball; sabent prèviament això, la PCDC i l’ASSG vam anar a la reunió amb la idea decidida que no es fragmentés el debat i que es donés prioritat a les posades en comú i al debat amb tots els participants (no ho vam aconseguir), perquè és ben clar que tots els eixos i portes estan estretament lligats. La participació ha estat, doncs, completament fragmentada, ja que ningú no va poder participar a tots els tallers ni arribar, per aquest motiu, a una visió de conjunt de tot el projecte. Així mateix, que els tallers es facin en dia laborable a la tarda tampoc no fomenta la participació ciutadana.

4. L’organització del taller no ha parat d’insistir que no podíem perdre el temps perquè era molt just, però un dels portaveus ha dit que els ciutadans tenim tot el temps que faci falta.

5. La ciutadania de tots els barris de les portes de Sarrià s’ha manifestat clarament contra les intervencions dins l’espai natural de la serra, ha reclamat potenciar transport públic existent i ha ressaltat els valors naturals, biològics (Xarxa Natura 2000) i la importància que les actuacions urbanístiques no es transformin en agressions al medi (encara més massificació, augment del sòl urbanitzable i degradació de les zones de transició, de gran valor en el vessant barceloní). En aquest sentit, s’ha exigit la moratòria del projecte en dues ocasions, s’ha insistit en la idea que cal retirar la visió de Parc Central Metropolità que explicita l’esquema director de les portes de Collserola a Barcelona i s’ha destacat que les portes han de ser filtres d’accés al Parc, que serveixin per destacar-ne la importància i els valors. El projecte, doncs, ha de reconèixer explícitament que actua en el marc del Parc Natural de Collserola, cosa que fa que l’eix estratègic i totes les actuacions previstes hagin de tenir com a referència la preservació dels valors naturals i ecosistemes del Parc i la seva zona d’influència.

6. Els ciutadans també han dit que no volen que l’Ajuntament faci despeses supèrflues a Collserola en temps de crisi; només volen que es respecti el que ja existeix, que es recuperin i naturalitzin (no enjardinament) les zones degradades i que no es creïn més equipaments. Si es volen fer equipaments o pàrquings han de ser a la banda de ciutat, principalment per sota la Ronda de Dalt i fora de les zones de transició. Han destacat també que cal regular els usos del Parc (hiperfreqüentació) per tal que no n’empitjori l’estat.

7. Cal exigir i insistir força en el fet que tots els comentaris que es recullen a les aules de debat es facin públics i, per tant, siguin fàcilment consultables, perquè no és gens clar què faran de tota aquesta pluja d’idees (nosaltres vam fer fotos dels papers on es van recollir els comentaris).

8. En el segon debat partit, el de les portes, tampoc no s’explica l’objectiu de la porta en concret, i el fet de tenir els grups d’equips seleccionats darrere i callats fa incòmoda la situació i representa una barrera més d’aquest procés participatiu, en què el debat global i la relació entre sectors és del tot inexistent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s